Storia
Picia storia dl Club dles Rodes Val Badia
Le Club dles Rodes Val Badia va zoruch al 1978, canche n grup de apascionà dla roda s’à incuntè ai 8 de jenà por mëte sö n’assoziaziun sportiva nöia che ê gnüda batiada "Società Ciclistica Alta Badia-Raiffeisen". Danter i pioniers y ideadus de chësta assoziaziun nöia él da nominé dantadöt Eduard Tavella y Ezio Camol y i promoturs che ê: Paul Wieser, Otto Pizzinini, Franco Bassot, Alfonso Pizzinini, Moritz Craffonara, Heinz Kostner, Emil Pieder, Paolo Pizzinini, Marcello Varallo, Otto Vittur, Antonio Fioron, Alberto Tavella, Ludovico Rossini.
I pröms agn d’ativité é sta importanc dantadöt por i bugn resultac arjunc dai "trëi moschetiers", sciöche ai gnô tlamà dai aversars, Albert Tavella, Eduard Tavella y Otto Vittur che se fajô avarëi y ê bugn de davagné la maiù pert dles gares a chëres che ai tolô pêrt y ti lasciâ ma les brosces ai aversars.
1980
Bele do dui agn dala fondaziun dl Club, él gnü metü a jì la pröma manifestaziun zicloturistica, cun bëgn döes gares organisades te un n dé. Chëstes manifestaziuns é stades la tiza che à spo portè n valgügn agn plü tert al’ideaziun dla Maratona dles Dolomites.
1982
I mëmbri dl consëi dla S.C. Alta Badia à albü l’idea de mëte a jì le „Trofeo dles 4 valades“ y l’à spo ince inviada ia concretamënter. Pro chësc „Trofeo“ êl les vigni assozaziun dles rodes dles valades ladines che organisâ na gara tratan l'isté y ala fin gnôl fat na tlassifica finala y premié i mius ziclisc ladins de vigni categoria. Chësc trofeo é gnü portè inant cina le 1993.
Le medemo ann à Maria Canins davagné la medaia d’arjënt ai campionac dl monn a Goodwood (Inghiltera).
1983
An é pià ia cun le pröm „Brevet Permanënt“ che â inom "Rodes Super Cup Dolomiti". Chësta iniziativa preodô la poscibilité por i apascionà dla roda, de se scrì ite por ciafè na cherta de control sön chëra che al messâ gnì abiné adöm i timbers dles üties de düc i jus dles Dolomites. L’impreja ê sambëgn da rové cun la roda sö por düc i jus scric dant. L'organisaziun de chësc „Brevet“ à portè che plü co 1400 ziclisc da döt le monn se scriess ite y pedalass sö y jö por nüsc jus.
Y deache i mëmbri dl consëi dl Club dles Rodes â en chësc ann na gran vëia de fà, s’ài surantut de organisé le "Raid cicloturistico delle regioni". Na competiziun a tapes olache al gnô pié ia da Bornech por rové a Riva del Garda do avëi pedalè por 819 km.
1984
I mëmbri dla S.C. Alta Badia à metü man de tó pert ales prömes gares de ziclocross y de organisè les prömes gares de BMX por i mituns y por i jogn.
1985
La Cassa Raiffeisen dla Val Badia é a öna de sponsorisé le Club dles Rodes Alta Badia.
Le medemo ann él Maria Canins che davagna so pröm Tour de France.
1986
Do da n ann, da canche an à metü man de organisé gares de BMX por mituns y jogn, n’un n’él bele 8 de chisc che é gnüs convocà a tó pert ai campionac nazionai de chësta spezialité y por le secundo ann indolater l'ater à Maria Canins davagné le Tour de France.
1987
Por festejé sciöche al alda i 10 agn dala fondaziun dla S.C. Alta Badia-Raiffeisen él gnü organisé la pröma ediziun dla "Maratona dles Dolomites" che à odü ala partënza 145 partezipanc.
1988
Maria Canins à davagné i campionac dl monn tla gara sön strada cuntra le tëmp. Le medémo ann él pié ia la moda dla roda da munt y i atlec dl S.C. Alta Badia-Raiffeisen atira metü man de tó pert ales prömes gares cun chësta sort de roda.
La Maratona dles Dolomites à arjunt 541 scric ite.
1990
Deache al parô che ara ne jiss nia da fà na pista da BMX te döta la Val Badia y deache i mituns pordô porchël tres deplü la ligrëza, dal momënt che sü aversars â le vantaje da podëi s’alenè sön pistes aposta, êl gnü stlüt ia cun les gares de BMX. Porchël s’à n valgügn mëmbri dl Club tut dant de menè vigni domënia i jogn jö por le Venet a tó pert ales gares de ziclocross.
La Maratona dles Dolomites à arjunt i 951 scric ite.
1991
Bele do da un n ann de partezipaziun di jogn dla Val Badia ales gares de ziclocross él saltè fora na medaia d’or y öna d’arjënt pro i campionac nazionai, davagnades respetivamënter da Guido Pizzinini y da Werner Pescosta. D’atri bugn resultac é gnüs arjunc da Otto Irsara, Marta Vittur, Christian Burchia y Roman Irsara.
La Maratona dles Dolomites à arjunt i 1292 scric ite.
1992
Ince chësc ann é stè n suzès por la S.C. Alta Badia: Igor Tavella à davagné le campionat talian de ziclocross y Marta Vittur à davagnè le campionat nazional tla gara sön strada cuntra le tëmp.
La Maratona dles Dolomites à arjunt i 2583 scric ite, plü dl dopl respet al ann da denant.
1993
Al é gnü organisé la pröma gara da jì söpert cun la roda da munt da La Ila cina sön Piz La Ila.
Maria Canins à davagné i campionac dl monn de roda da munt a Metabief (Francia).
La Maratona dles Dolomites à arjunt i 3095 scric ite.
1994
De bugn resultac é gnüs arjunc dal atlet Roman Irsara che à davagné le campionat regional de ziclocross.
Maria Canins à davagné le campiont regional de roda da munt.
La Maratona dles Dolomites à arjunt i 5031 scric ite.
1995
La Maratona dles Dolomites devënta tres plü grana y se damana ince tres plü tëmp y plü porsones por ci che reverda l’organisaziun. I scric ite te chësc ann é jüs sö a 6674.
1996
La S.C. Alta Badia-Raiffeisen s’à cruzié de mëte sö n comité aposta che surantoless l’organisaziun dla Maratona dles Dolomites. La S.C. Alta Badia-Raiffeisen à insciö indô podü dediché plü tëmp al’organisaziun dles gares por i jogn. Chësc é ince le pröm ann olache Igor Tavella röia tla scuadra nazionala de ziclocross.
1997
Chësc é stè n ann de transiziun do che al é gnü passè inant a d’atri l’organisaziun dla Maratona dles Dolomites. Por ci che reverda i resultac de nüsc atlec pòn dì che al é ma stè Maria Canins, Bruno Bonaldi, Susann Tavella y Albert Tavella che à salpü da se defëne y da arjunje val’ deplü.
1998
Al é gnü publiché le liber olache al vëgn cuntè avisa sciöche al é pié ia l’idea dla Maratona dles Dolomites y sciöche na linia de volontars é sta bugn dla mëte a jì por 10 agn alalungia denant co messëi passè le testimone. Le liber da ciafè tla sënta dl Club dles Rodes a Badia tl’Ostaria Posta.
Deache Igor Tavella ne n’ê nia bun de ciafè sponsors tres la S.C. Alta Badia-Raiffeisen, por podëi tó pert a competiziuns a livel internazional, àl messü lascè la S.C. Alta Badia-Raiffeisen y jì pro n’atra sozieté ziclistica.
1999
Al à metü man de gnì do cà n bel grup de jogn da Lungiarü de chël che Giuseppe Clara fajô ince pert. Ël à davagné döt ci che jô da davagné te süa categoria.
2000-2004
L'ativité é jüda inant regolarmënter y i mius resultac é dagnora gnüs arjunc da Giuseppe Clara da Lungiarü. Ince i atri mëmbri dl grup da Lungiarü à salpü da se la fà avarëi: insciö Hannes y Marisa Clara. Tl scomenciamënt dl 2004 à spo ince Giuseppe Clara lascè la S.C. Alta Badia-Raiffeisen por les medémes rajuns che à portè Igor Tavella a mudé jö scuadra tl 1998.
2005
Al é n gröm de novitês por ci che reverda le Club dles Rodes. Deache i scric ite ne n’é nia ma dl’Alta Badia y deache les assoziaziuns turistiches ti à taié i contribuc al Club dles Rodes do che ai n’à nia plü la Maratona te sües mans, él gnü tut la dezijiun de mudé l’inom dl Club da S.C. Alta Badia Raiffeisen a Rodes Val Badia Raiffeisen. A chësta manira se deura le Club ofizialmënter a döta nosta valada.
Le liber dla storia dla S.C: Alta Badia Raiffeisen è da ciafè tla sënta dl Club dles Rodes a Badia tl’Ustaria Posta.
